Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pensaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pensaments. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 d’abril del 2012

El dia feliç que està arribant

Totes les coses bones costen. A vegades desesperen i exasperen tardant tant... però acaben arribant.
Ahir va ser un bon dia, tancant-se acords que havien arribat a fer-se fastigosos en el seu procés.
Hui ha segut un dia millor encara. Amb molta pau, desfent-me de ferros antinatura, rebent molt d'amor, i inclús mossegades carinyoses en forma de paraules!
El dia feliç que està arribant. El dia feliç que ja veig vindre...

dissabte, 20 de març del 2010

Toca renovar-se

 
Holeta! com cada any després de cremades les Falles pertot arreu de la Comunitat, i per tant amb eixa sensació de purificació indirecta que arriba a les nostres cases i a les nostres vides, està a punt de vindre a visitar-nos de nou la primavera.

Jo no li faig lletjos a l'hivern i als cels grisencs, més bé al contrari, ja he dit alguna que altra vegada que m'agrada en especial la tardor. Però aquest any, tan remullat, tan fred, tan inhòspit, ja estava bé de mal oratge i estàvem tots una mica prou esperant temperatures suaus (encara que hui, mira tu per a on, el cel està boirós...)

Primerament, haureu (hauràs :)) comprovat que he canviat el disseny, tornant -de moment, que jo en això sóc molt canviant-, al color beiget o natural que tant m'agrada.

I ara, a la manera d'un bon diari, com si en lloc d'una dona feta i dreta (ummm, és un dir :P)  d'una adolescent es tractara, vaig a resumir alguns propòsits ximples però totalment efectius per a tractar de ser encara més feliç. Aixina, a partir d'ara vull:



Beure -o tal volta seria menjar ... no és massa espés?, quin dubte!- cada dia una taça de  xocolate. Em senta de bé...


Viatjar, eixir... encara que siga com ha estat sent fins ara, amb menudes escapades oxigenants de cap de setmana. Tant dóna que siguen mil kilòmetres com cent. Respirar altres vents amb altra gent.


Llegir més -en paper-, què la veritat és que no deixe mai de fer-ho, però vaig deixant les novel.les més llargues per a juliol i agost, i la resta de l'any passe massa hores davant de l'ordinador inclús al meu temps lliure.


Seguir escoltant la ràdio, seguir descobrint eixe món tan interessant i màgic de les veus sense cares; dependre cada dia una miqueta més mentre estic gitada panxa cap amunt damunt del llit.


I el més important, almenys per a la meua manera de ser, que a vegades -vaaaal, moltes vegades :$- peca d'excesiu calfament de cap:  RELAXAR-ME!!!!

dimarts, 2 de març del 2010

Un passeig


Vine... deixa't acaronar pels meus braços i pel vent mediterrani que et pega a la cara... 
Tanca els ulls i escolta el mar... sí, pareix que sone igual que el mar que tu coneixes, però fixa't bé, és un rumor diferent, càlid, acollidor, com d'altres temps.
Imagina't ara els desembarcaments de grecs i cartaginesos amb aquelles enormes naus de fusta.
Altra vegada tanca els ulls, ara una pastilla de sabó amb oloreta "de sempre" et recorre de dalt a baix. La brisa és càlida pel balcó, i et disposes a sortir a sopar... menjar del que a tu més t'agrade, el que més t'abelleixca...
Ja estàs situat? bé, doncs ara ja tens la panxa plena, plena de menjar i rialles. És de nit, refresca una mica, però el carrer està plé de gent.

Anem a passejar...


... tic-tac tic-tac tic-tac...

dilluns, 30 de novembre del 2009

Mares

Quines casualitats...

Anit el Pau em va llegir un conte a mí per a dormir-me. Era la primera vegada. Tractava sobre Pep, que anava al zoo...

Hui ma mare fa 65 anys, es jubila a la feina, i mira tu per a on, tal volta faça més de deu hores... malgrat ser el seu últim dia allí.

Mireu quina cosa més xula adorna la meua nevera des de fa uns mesos... :P

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Un passet de formiga...


"Nada está perdido si se tiene el valor de proclamar que todo está perdido y hay que empezar de nuevo"
(Julio Cortázar)

"Si comienza uno con certezas, terminará con dudas; mas si se acepta empezar con dudas, llegará a terminar con certezas"
(Sir Francis Bacon)

... però el primer passet!

dijous, 17 de setembre del 2009

Alegria


Doncs sí, sense menjar-ho ni beure-ho, ahir de vesprada vaig anar a "anivellar-me" en alemany oficialment, després d'uns quants anys pegant bacs i pals de cec, com es sol dir. Tinc que agraïr a aquells que m'han animat a fer-ho (Inma, Javi..), ja que jo no confie mai massa en les meues possibilitats, i necessite algú que m'espente anímicament a l'hora de mampendre alguna coseta nova.

M'esperen uns quants anys, no serà fàcil, però no totes les dies una té l'oportunitat de començar a un lloc botant-se "els preliminars".

Estic molt contenta,

Auf Wiederlessen!

dimecres, 4 de març del 2009

Continuarem endavant...

Malgrat haver estat fora d'aquest blog d'alguna manera uns quants mesos, per allò d'ampliar horitzons i tal... aniré ficant alguna coseta de tant en tant, com feia abans... amb contagotes.

dimecres, 3 de desembre del 2008

El món reial



Aquest cap de setmana vaig estar una mica desconectada del món virtual, i encara que de tots és sabut que Allò essencial és invisible als ulls, que va dir Saint-Exupery al "Petit Príncep", cada vegada que el destí, l'entorn, les circunstàncies o la feina m'allunyen de qualsevol aparell amb monitor i conectat a la llum em replantege moltes coses, vivint com ho faig immersa en aquests móns tans plens de gent i d' informació.

Per a la majoria de nosaltres les rutines diàries, - llevat de aviar els nostres fills i a nosaltres mateixos per tal de començar jornades escolars i laborals-, passen per una revisió a tots els nostres lligams virtuals: xequegem el mail, enxufem l' msn o l'ebuddy, entrem als fòrums on participem... Jo mateixa m'he sorprés fent-ho a vegades sense gana, com una autòmata, com si fora una rentada de cara o de dents o una ficada de mug al microones carregat de lleteta sencera i Nesquik.

I aquestos dos dies, com deia, vaig aprofitar per parlar amb amics que feia temps que no veia, per entrar a llocs on feia temps que no entrava, i sobretot per tindre una conversa prou desfogadora amb una amiga de fa molts anys davant d'un grup be abondós de picadetes variades (per una altra part, què bò estava el menjar!).

I em va passar pel cap que si en eixe moment totes les xarxes virtuals es trencaren per sempre, realment continuaria tenint contacte i interessant-me per tots aquells que han arribat a tocar-me el cor d'una o d'altra manera; per tots aquells que tinc a una Agenda de paper amb les seues adresses o els seus telèfons fixes.

No tots els que he conegut durant aquests anys "d'amistats" virtuals s'alegrarien si de veritat alguna vegada els cridara i els diguera: xé, què vaig!! Sé què inclús a alguns els cauria el món al damunt. Però hi ha uns pocs que sé que em dirien: benvinguda, vine quan vulgues.

I aleshores ja no hi hauria que separar entre món reial i món virtual, perquè tots ells entrarien a la mateixa categoria: simplement la d'amics.

PD: Perdoneu la poca inspiració, Lady K m'ha obligat a escriure :P

dimarts, 4 de novembre del 2008

Benvinguts

Benvinguts els que sempre tenen un somriure a la cara, els que saluden a tothom pel carrer, els que donen les gràcies, els agraïts (pareix el mateix però no ho és, jeje), els educats, els que tenen curiositat per saber, els bons lectors, els sensibles, els amables, els solidaris, els que agrupen, els que uneixen, els que fan el rogle gran en lloc d'acotar-lo, els tolerants, els indulgents, els ecologistes, els respectuosos, els melòmans, els cultes, els sinzers, els modestos... les bones persones.

dijous, 24 de juliol del 2008

Pensat i Fet


Bò, hi ha que vore com a vegades les millors coses succeïxen sense planificar-les, pensat i fet, que diem els valencians. Enmig d'una teranyina de coses al meu cabolet, més tristona que contenta, m'havia decidit a anar a passar el cap de setmana a les Valències, aprofitant que l'Il.lustre Koma venia des de Salamanca a veure el seu germà. La veritat és que, al principi, no sabia ben bé siquiera si ens voríem, ja que ell tenia la seua agenda ben pleneta, i em sabia greu cridar a la resta de la gent i ficar-los en un compromís. Pensava pujar-hi de tota manera i canviar d'aires.

En açò, mira tu, de repent (... un estrany, jeje), vaig rebre la cridada telefònica del vigués dient-me que se'n venia a València a visitar-nos, i jo, que estava en un Stand-By que ja durava prou, em decidí a cridar al Koma, que estava amb la Mabel, i després al Pere i a l' Amaia.

Tothom acceptà encantat, i escolteu, el millor encara estava per vindre: Martiño s'apuntava al Road Trip!!

Bò, l'alegria ja va ésser d'antologia.

I sobre els dies allí, no tinc paraules: eixes rialles al Mercat de Colom, eixes converses sempre interessants, la meravellosa nit a la terrassa de la Mabel mirant Júpiter i la Lluna de València..., diumenge al Palmar, a Alboraia..., conéixer Ana i Salma, dos noves incorporacions meravelloses i plenes d'alegria. Uf, tantes coses, tantes sensacions.

En fi, l'eco d'aquesta trobada (ja d'amics, clar) durarà fins un parell de mesos, no dic mentides.

Mentrestant: Més lluny, hem d'arribar més lluny!!!

dimarts, 1 de gener del 2008

Primer dia de 2008

Hola, holita¡¡, en este día del año nuevo 2008, voy a hacer algo excepcional en mi universo bloggil. Escribiré en lengua castellana, aunque sea para hacer la gracia a mis numerosos amigos de allende las montañas alicantinas, léase las Galizas, las dos Castillas, las Asturies, las Andalucías, las Baleares, los Mandriles, etc, etc.

Empiezo con una poesía que, cosa rara, escuché antes de leer. Me la pasó Gema (aunque yo prefiera llamarla Gemín), ilustre psicóloga pegolina radicada en el Cap i Casal, con la que, por cierto, hace ya un tiempo que no converso larga y pausadamente. Me la dio en la misma cinta en que me grabó mis primeros acercamientos a Silvio Rodríguez, allá por 1997-98. En esos momentos vivíase en Pegolandia una especie de dictadura más digna de República Bananera que de estas preciosas tierras antaño habitadas por árabes, romanos, íberos...

NUEVO CANAL INTEROCEÁNICO

Te propongo construir
un nuevo canal
sin esclusas
ni excusas que comunique por fin
tu mirada
atlántica
con mi natural
pacífico.

(Mario Benedetti)

Una vez puesta y leída, poco queda por añadir. Si acaso, sed felices y sobre todo, todito, vivid al día, reyes y reinas, que ya lo decía el Punk: No Future.
Carpe Diem (rosamary, vaya este guiño para ti, zaragozana)

Feliç Any Nou

Encara que per a mi l'any comença en acabar agost i començar setembre, a tots els que esteu plens de bons propòsits, vos desitje que tots aquells siguen duts a terme.