Avís surrealista d'una vesprada d'agost

Notar a prop de nou eixa oloreta, envoltada en colors suaus i tendres. Notar eixa quietut quan acaba de menjar, i alhora, la satisfacció de ser capaç jo sola de donar vida i mantenir-la només amb la meua persona fins i tot un any sencer!
Crec que, en el fons, em falta una coseta només per a completar la meua vida, per a tindre una bona raó per anar-me'n el dia que siga que me'n vaja.

Pintar pedretes, pujar a les muntanyes, veure pardals i escoltar els bitxets de la nit que tant m'agraden.
Però... hi ha un problema. No puc jo sola. A canvi, ofereix converses de tot tipus, rialles, una vida estable i tranquileta i molt molt de carinyo (si serà per això!)

Persona adequada... si estàs per ahi i em llegeixes... pensa que potser sigues tu!

Atenció! pregunta...

Quan no hi ha manera humana de fer alguna cosa... és factible fer-la de manera animal?

Ja arriba la tardor...

"Qui té fam, somnia rotllos", diem ací, però bò, ja falta menys per començar a ficar-nos la roba d'entretemps (sí, eixa que només ens podem posar una setmana escasa dues vegades a l'any perquè passem de la fred a la calitxa i al contrari... :(). En fi, cadascú ha tingut la sort - o la casualitat- de caure a un lloc determinat del món, i els del sud ens queixem del que ens envejen els del Nord... la vida.

Per anar preparant-me, i servint també com un retorn als origens, perquè no, aprofitant un dissabte ociós (i esperat, tot siga dit) de pluja i ganes d'estar tranquila i amb mí mateixa, vaig recordar que em quedava a la caixonada del bany de dalt la mitat de la Henna Radhe Siam de color coure natural que no vaig arribar a gastar l'estiu del 2007. Després de quatre horetes amb una bossa del súper al cap (per a pegar-me un tir, va)...

... ací està el resultat :P

Tenia un recadet...

... d'un xicot de Vilamarxant.

Ahí va el meu Meme:

Peli: Amélie (no podia ser altra).

Cançó: Where is my mind, de Pixies.

Llibre: El amor en los tiempos del cólera.

Alguna cosa que em done rábia: bufff, la gent hipócrita.

Alguna cosa que m'agrade: llegir, fins i tot les etiquetes dels pots de sabó, de xampú, de detergent...

Plat preferit: per exemple la truita de creïlles, el xinés, la pizza, la paella, l'entrepà de llomello amb albergínia i formatge.

Beguda preferida: mistela sense gel, sidra, burret amb cola, fríiiiiiigola.

Col.lecció: col.leccione experiències, que no és poc.

Raresa: tot em sobra, excés de minimalisme, agafar objectes amb els dits dels peus, menjar els tramussos amb pell, no depilar-me el bigot (no es penseu que no és estrany, quasi totes les dones que conec ho fan).

Desig: sempre, sempre, ser feliç sense fer mal a ningú. Encara que és força difícil a vegades que ningú no pateixca.

Rastrejar...

Aquest estiu he redescobert el plaer de rastrejar.

Vaixelles, lamparetes de nit, taules, marcs de fotos, capsetes decorades... ; em fa goig pensar en l'origen d'aquestes peces úniques i precioses. Tal volta vinguen de cases victorianes angleses (vist la nacionalitat de la majoria de venedors), o de cottages, o tal volta del Tirol...

Quan agafe entre les meues mans un objecte que m'enamora a primera vista, pense en tot aquest valor afegit que hi té, del que careixen els objectes comprats nous a la tenda. Eixa individualitat i eixa història desconeguda em fan assaborir-lo més encara.

I sóc una mica més feliç.

Estic clamant al desert?

Eco, eco, eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeecooooooooooooooooooooo, hi ha algú per ahí?????