dissabte, 13 d’agost del 2011

Avís surrealista d'una vesprada d'agost


Notar a prop de nou eixa oloreta, envoltada en colors suaus i tendres. Notar eixa quietut quan acaba de menjar, i alhora, la satisfacció de ser capaç jo sola de donar vida i mantenir-la només amb la meua persona fins i tot un any sencer!
Crec que, en el fons, em falta una coseta només per a completar la meua vida, per a tindre una bona raó per anar-me'n el dia que siga que me'n vaja.
Pintar pedretes, pujar a les muntanyes, veure pardals i escoltar els bitxets de la nit que tant m'agraden.
Però... hi ha un problema. No puc jo sola. A canvi, ofereix converses de tot tipus, rialles, una vida estable i tranquileta i molt molt de carinyo (si serà per això!)
Persona adequada... si estàs per ahi i em llegeixes... pensa que potser sigues tu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Holeta, eres ben rebut...