Pensat i Fet

Bò, hi ha que vore com a vegades les millors coses succeïxen sense planificar-les, pensat i fet, que diem els valencians. Enmig d'una teranyina de coses al meu cabolet, més tristona que contenta, m'havia decidit a anar a passar el cap de setmana a les Valències, aprofitant que l'Il.lustre Koma venia des de Salamanca a veure el seu germà. La veritat és que, al principi, no sabia ben bé siquiera si ens voríem, ja que ell tenia la seua agenda ben pleneta, i em sabia greu cridar a la resta de la gent i ficar-los en un compromís. Pensava pujar-hi de tota manera i canviar d'aires.

En açò, mira tu, de repent (... un estrany, jeje), vaig rebre la cridada telefònica del vigués dient-me que se'n venia a València a visitar-nos, i jo, que estava en un Stand-By que ja durava prou, em decidí a cridar al Koma, que estava amb la Mabel, i després al Pere i a l' Amaia.

Tothom acceptà encantat, i escolteu, el millor encara estava per vindre: Martiño s'apuntava al Road Trip!!

Bò, l'alegria ja va ésser d'antologia.

I sobre els dies allí, no tinc paraules: eixes rialles al Mercat de Colom, eixes converses sempre interessants, la meravellosa nit a la terrassa de la Mabel mirant Júpiter i la Lluna de València..., diumenge al Palmar, a Alboraia..., conéixer Ana i Salma, dos noves incorporacions meravelloses i plenes d'alegria. Uf, tantes coses, tantes sensacions.

En fi, l'eco d'aquesta trobada (ja d'amics, clar) durarà fins un parell de mesos, no dic mentides.

Mentrestant: Més lluny, hem d'arribar més lluny!!!