dijous, 17 de setembre del 2009

Alegria


Doncs sí, sense menjar-ho ni beure-ho, ahir de vesprada vaig anar a "anivellar-me" en alemany oficialment, després d'uns quants anys pegant bacs i pals de cec, com es sol dir. Tinc que agraïr a aquells que m'han animat a fer-ho (Inma, Javi..), ja que jo no confie mai massa en les meues possibilitats, i necessite algú que m'espente anímicament a l'hora de mampendre alguna coseta nova.

M'esperen uns quants anys, no serà fàcil, però no totes les dies una té l'oportunitat de començar a un lloc botant-se "els preliminars".

Estic molt contenta,

Auf Wiederlessen!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Holeta, eres ben rebut...