Aquest cap de setmana vaig estar una mica desconectada del món virtual, i encara que de tots és sabut que Allò essencial és invisible als ulls, que va dir Saint-Exupery al "Petit Príncep", cada vegada que el destí, l'entorn, les circunstàncies o la feina m'allunyen de qualsevol aparell amb monitor i conectat a la llum em replantege moltes coses, vivint com ho faig immersa en aquests móns tans plens de gent i d' informació.
Per a la majoria de nosaltres les rutines diàries, - llevat de aviar els nostres fills i a nosaltres mateixos per tal de començar jornades escolars i laborals-, passen per una revisió a tots els nostres lligams virtuals: xequegem el mail, enxufem l' msn o l'ebuddy, entrem als fòrums on participem... Jo mateixa m'he sorprés fent-ho a vegades sense gana, com una autòmata, com si fora una rentada de cara o de dents o una ficada de mug al microones carregat de lleteta sencera i Nesquik.
I aquestos dos dies, com deia, vaig aprofitar per parlar amb amics que feia temps que no veia, per entrar a llocs on feia temps que no entrava, i sobretot per tindre una conversa prou desfogadora amb una amiga de fa molts anys davant d'un grup be abondós de picadetes variades (per una altra part, què bò estava el menjar!).
I em va passar pel cap que si en eixe moment totes les xarxes virtuals es trencaren per sempre, realment continuaria tenint contacte i interessant-me per tots aquells que han arribat a tocar-me el cor d'una o d'altra manera; per tots aquells que tinc a una Agenda de paper amb les seues adresses o els seus telèfons fixes.
No tots els que he conegut durant aquests anys "d'amistats" virtuals s'alegrarien si de veritat alguna vegada els cridara i els diguera: xé, què vaig!! Sé què inclús a alguns els cauria el món al damunt. Però hi ha uns pocs que sé que em dirien: benvinguda, vine quan vulgues.
I aleshores ja no hi hauria que separar entre món reial i món virtual, perquè tots ells entrarien a la mateixa categoria: simplement la d'amics.
PD: Perdoneu la poca inspiració, Lady K m'ha obligat a escriure :P
Per a la majoria de nosaltres les rutines diàries, - llevat de aviar els nostres fills i a nosaltres mateixos per tal de començar jornades escolars i laborals-, passen per una revisió a tots els nostres lligams virtuals: xequegem el mail, enxufem l' msn o l'ebuddy, entrem als fòrums on participem... Jo mateixa m'he sorprés fent-ho a vegades sense gana, com una autòmata, com si fora una rentada de cara o de dents o una ficada de mug al microones carregat de lleteta sencera i Nesquik.
I aquestos dos dies, com deia, vaig aprofitar per parlar amb amics que feia temps que no veia, per entrar a llocs on feia temps que no entrava, i sobretot per tindre una conversa prou desfogadora amb una amiga de fa molts anys davant d'un grup be abondós de picadetes variades (per una altra part, què bò estava el menjar!).
I em va passar pel cap que si en eixe moment totes les xarxes virtuals es trencaren per sempre, realment continuaria tenint contacte i interessant-me per tots aquells que han arribat a tocar-me el cor d'una o d'altra manera; per tots aquells que tinc a una Agenda de paper amb les seues adresses o els seus telèfons fixes.
No tots els que he conegut durant aquests anys "d'amistats" virtuals s'alegrarien si de veritat alguna vegada els cridara i els diguera: xé, què vaig!! Sé què inclús a alguns els cauria el món al damunt. Però hi ha uns pocs que sé que em dirien: benvinguda, vine quan vulgues.
I aleshores ja no hi hauria que separar entre món reial i món virtual, perquè tots ells entrarien a la mateixa categoria: simplement la d'amics.
PD: Perdoneu la poca inspiració, Lady K m'ha obligat a escriure :P
Pues me alegro que te haya cundido el tiempo y lo hayas aprovechado para hacer todas esas cosas que tanto te gustan y el tiempo te impide realizar.
ResponEliminaLo de engancharse a lo virtual, lo comparto. Es muy adictivo, y desengancharse por momentos no viene nada mal.
Pero ya que estás aquí de nuevo, debo decirte que me alegro de "verte" nuevamente.
Gracias por alegrarte de "verme". La verdad es que dejamos de hacer cosas, no por falta de tiempo, sino porque muchas veces lo estamos perdiendo en otras. Internet es fantástico, pero las horas pasan muy rápidamente y cuando te das cuen ya ha pasado una tarde entera y has dejado de tomar el aire o dar un paseo. Ainss, qué vicio...
ResponEliminaAsí me gusta, que me hagas caso :D. Para estar poco inspirada el post me ha gustado mucho. Yo también guardo direcciónes y teléfonos en agenda de papel, por si las moscas (cojoneras se puede decir?) Y con las fotos igual... no me fío de la informática (será que nos conocemos demasiado bien).
ResponEliminaMañana llevo el látigo a la revisión de los 5.000, así que si no escribes en una temporada no tendré con qué amenazar ^___^
Lady K.