Bellesa al nostre abast

Vaig vore fa una setmana poc dalt o baix una pel.lícula que em va fer pensar en la importància de l'entorn físic a la nostra vida. La pel.li era "Cándida", i retratava, com tantes altres, els barris marginals, amb eixes finques "niu de abella" tan lletges i impersonals, amb eixes façanes brutes, el soroll de fons de les grans ciutats i la misèria (... i companyia).

I aleshores vaig pensar en eixa gent, en alguns drogodependents en potència, en persones sense il.lusió, sense feina, sense esperances, i els vaig ubicar mentalment a qualsevol altre lloc de la terra amb bellesa física.

Entorns on el veinat tira una maneta quan cal, amb les muntanyes o el mar als nostres ulls només alçant la vista cap a l'horitzó. En eixos llocs, els problemes pareixen menys problemes. La bellesa de l'entorn, medicina per a l'ànima, és gratuïta d'admirar, ens pertany a tots nosaltres.

I fa molts anys, a un dels entorns més lletjos que haja tingut que viure una persona, emmig d'una guerra cruenta i cerril (com totes les guerres), una xiqueta ja se'n va adonar. Li deien Anna Frank:

"El mejor remedio para quienes sienten miedo, soledad o desconsuelo, es salir a algún sitio donde puedan estar a solas con el firmamento, con la naturaleza y con Dios. Porque sólo entonces siente uno que todo es como debe ser, y que Dios desea ver a la gente feliz, rodeada de la sencilla belleza de la naturaleza. Mientras esto exista, y seguramente existirá siempre, yo sé que habrá consuelo para todas las penas, cualesquiera que sean las circunstancias, y estoy firmemente convencida de que la naturaleza brinda alivio a todos los pesares".