Pense que sempre és necessari l'estiu. No per la bonança del seu clima i les seues poquetes nits tan agradoses i suaus -que també-, sino pel temps de reflexió, per tallar l'any per la mitat i per eixa nova oportunitat que ens dóna en tocar setembre...
Benvingut doncs el bon temps. No oblidem, després d'aquest hivern tan cru, que sempre que ha plogut, s'ha escampat, com diu un dels nostres refranys.
Fins i tot l´hivern té un finál.
ResponEliminaI pot ser hem passat del fréd absolút a la xafogor agobiant sense primavera.
Salutacións
Ala!! quina sorpresa!! ja és estrany que algú passe per ací... com que deixe un comentari i tot :O. Però jo encantada, és clar...
ResponEliminaDe qualsevol manera, sigues benvingut i salutacions :)