Jo no sé a vosaltres, però a mí, entrar a una llibreria, o més encara, esquadrinyar entre montonades de llibres vells em fa unes cosconelles a la panxa que tant dóna que tinga deu que trenta-sis anys. L'emoció que sent pensant que, tal volta -i si no, no passa res-, puga trobar un llibre que em faça canviar els esquemes del meu món i del meu pensar és una emoció bonica, entranyable, i em val moltíssim la pena.
Hi ha un llibre que em va causar eixos efectes, i ja ha plogut d'ençà que el vaig descobrir. Estava per casa perquè li l'havien manat al meu germà mijtà com a lectura a l'institut. Es tracta de "Matèria de Bretanya", escrit per Carmelina Sánchez-Cutillas, i el vaig llegir almenys almenys... vint-i-cinc vegades!
Ací en teniu un trosset:
"Cascun any en tornar al poble a l'estiu, tenia por que els amics s'haguessen oblidat de mi, aquells amics petits com jo, que corrien per les costeres descalços i sense adonar-se'n de les pedres del sòl. Els amics humils que jo admirava tant, i els quals mai no van tenir enveja de mi"
Amistat és admiració, alegria per l'alegria aliena. L'amistat és afecte, res més ximple.
Bon dia de Sant Jordi a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Holeta, eres ben rebut...