El veig quasi totes les setmanes. A vegades hi ha gent donant-li menjar, acaronant-lo, sobretot estrangers, faltaria més. Du una cadena, quina ràbia em donen les cadenes als colls. Allí està, banyant-se, tremolant. Amb "l' amo" a pocs metres sempre -l'amo del carxofar...preferisc callar...- Pense en què faig jo per ell, si no estaria millor acàs solt pel camp que amb eixa vida de gos que porta, sense dignitat, però què hi faig? res, eixa és la resposta: res. Si ni tan sols puc intercedir per a que eixe gos tinga la dignitat que tot ser viu mereix... de què m'he de queixar aleshores?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Holeta, eres ben rebut...