Punt

Hi ha moltes frases escrites que diuen moltíssim en poques paraules. Molts dels que em coneixen saben com m'agrada escarbar i trobar-ne de noves, i inclús crec que per ací ho he deixat caure alguna que altra vegada.

A dia d'avui, a hores d'ara, una és la que més clara tinc. Deixe constància d'ella per tal de no oblidar-la -cosa que tampoc hauria fet, de tota manera. Sobra dir que ja la coneixia, però torna recurrentment a mí, ara mateix sense anar més lluny...

Escriure les coses és el que té, que permaneixen, es queden, es fan immortals.

La frase és de Nietzsche, i diu exactament:

"El que em preocupa no és que m'hages mentit, sino què, d'ara endavant, ja no podré creure en tu"

Ú no és el mateix tota la seua vida, es suposa que deprenem de les errades, que moltes vegades necessitem que siga algú de fora el que ens ho diga: "ja ho vas fer així una vegada", "no et tornes a equivocar...", "ja saps el que va passar l'altra vegada, i, molt important, com et vas sentir després..."

Indubtablement, som animals de costums també, i solem repetir els mateixos rituals, solem procedir de la mateixa manera totes les vegades que mamprenem una nova empresa. Ens anticipem amb els comportaments dels altres, sí, però no som capaços moltes voltes d'anticipar-nos als nostres propis, sobre tot si els domina la passió...

La mentira pot arribar a ser com esta pedra de la imatge, i pesar més que tota una veritat dolorosa dita a temps. Qui pateix més finalment? no ho tinc massa clar, però no deu de donar gens de gust portar una càrrega tan pesada al llom. La vida deu de ser més difícil de continuar d'eixa manera. En fi...

Simplement m'agradaria arribar a confiar plenament en algú altra vegada, plenament.