L'encant de la senzillesa

Vaig descobrir el Vicent Andrés Estellés allà pel 1989 -com no, amb el seu meravellós Llibre de Meravelles, valga la redundància-. D'ençà, sempre torne a ell d'una o d'altra manera. Per a mí representa el costumbrisme valencià, la senzillesa de viure, gaudir i sentir.

N'és un llibre petit, sense pretencions, amb eixa enquadernació de tapa blava de cartolina...

Vos deixe una de les meravelles que en eixes pàgines habiten:

Demà serà una cançó

Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat
(Pere March)

Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.

Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —solemnes?— del record.

Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;

i evoques l’Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l’amor en aquella terrassa.

Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d’unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.

Animal de records, lent i trist animal.

Nota: V.A. Estellés no solia separar els seus poemes amb pàrrafs; no obstant això, he preferit fer-ho per facilitar-ne la seua lectura.