Campus Stellae

Aquella va ésser una ciutat que em va deixar quasi tan al.lucinada com la mateixa Edimburg uns anys abans (Another time, another place...).

No són moltes les ocasions en què puges una costera de nit mentre sona de fons la versió tan manida del Sweet Home Alabama, ací feta himne pels Siniestro i nomenada Miña Terra Galega.

I si, al voltant d'eixa costera es veu la majestuosa catedral de fons, i és de nit, i la temperatura és la ideal, i la companyia és la ideal, l'instant esdevé màgia.

Diu una de les moltes llegendes:

En el Nord-oest d'Espanya, en la cèltica i verda Galícia, a la que els romans van cridar "Finis Terrae", per ser l'extrem més occidental del món fins llavors conegut, compta la tradició que va estar l'apòstol Santiago, com criden els espanyols a Jacob el fill de Zebedeo i germà de Juan l'Evangelista.

A ell li van ser adjudicades les terres espanyoles per a predicar l'Evangeli, i que en esta tasca va arribar fins a la desembocadura del riu Ulla. No obstant això amb poc èxit i escàs nombre de deixebles, va decidir la seua volta a Jerusalem.

Quan va tornar a Palestina, l'any 44, va ser torturat i decapitat per Herodes Agripa, i es va prohibir que fóra soterrat. No obstant això els seus deixebles, en secret, durant la nit van traslladar el seu cos fins a la vora del mar, on van trobar una barca preparada per a navegar però sense tripulació. Allí van depositar en un sepulcre de marbre el cos de l'apòstol que arribaria després de la travessia marítima, remuntant el riu Ulla fins al port romà, en la costa Gallega, d'Iria Flavia, la capital de la Galícia romana. Allí van soterrar el seu cos en un compostum o cementeri en el pròxim bosc de Liberum Donum, on van alçar un altar sobre l'arca de marbre.

Després de les persecucions i prohibicions de visitar el lloc, es va oblidar l'existència del mateix, fins que l'any 813 l'eremita Pelai va observar resplendors i càntics en el lloc. Basant-se en este succés es cridaria al lloc Campus Stellae, o Camp de l'Estrela, d'on derivaria a l'actual nom de Compostel·la.

Així ens la varen contar, damunt d'una teulada. Damunt la mateixa catedral venerada arreu del món. I eixa versió de l'origen del nom és la que prefereix quedar-me, ja que la trobe perfecta (encara què, pobre home, no mereixia un final tan tràgic :()