Escoltar-los em fa retrocedir als anys vuitanta, a l'institut, més concretament a 2on de BUP, ves tu a saber per què¡¡
I de veres, he de confessar que deuria haver conegut a determinada/des persona/es en eixos moments a L'Om, escoltant aquesta cançó, i parlant de l'idioma anglés, que tant m'apassionava ja aleshores.
Tal volta no hauria desviat la meua atenció i avui seria una feliç professora d'anglés... o no.
I de veres, he de confessar que deuria haver conegut a determinada/des persona/es en eixos moments a L'Om, escoltant aquesta cançó, i parlant de l'idioma anglés, que tant m'apassionava ja aleshores.
Tal volta no hauria desviat la meua atenció i avui seria una feliç professora d'anglés... o no.
Neses mesmos anos cando soaban os Smiths, estreouse unha peli emblemática da nostalxia dos bos tempos: Memorias de África. Nela brindaban por algo que me impactou, sendo eu un adolescente, espertando en min apenas con trece anos esa parte nostálxica que todos pusuímos:
ResponElimina"Pola cándida adolescencia", dicía Robert Redford, evocando a inocencia perdida ó facernos maiores.
E nós, en lugares opostos deste recuncho de terra, aínda sen coñecernos, xa nos estrañábamos.
Eixa cançó m'encanta!!!!!!! Wow!
ResponElimina