Quan vaig descobrir l'Esther, tindria tal volta onze anys, potser inclús deu, i eixa diferència d'edat de dos, tres anys entre ella i jo em feia veure el que li passava, la seua vida, com potser una mena de esbòs del futur que m'esperava.
Com jo, ella era del muntó; com jo, sempre tenia algú a qui comparar-se i sortir mal parada. Com jo, el seu amor sempre pareixia impossible: Sí però... no; Aiii, quasi, però...
Les seues frustracions, felicitats i decepcions foren també les meues, complint-se els auguris que ja es veien vindre.
I per cosa d'edicions i de viure a un poble on no arribava tot en quant a publicacions i llibres, li vaig perdre la pista sense saber ben bé com acabava la seua història, si finalment Juanito acabava enamorant-se d'ella, o si finalment ella aconseguia oblidar-lo.
Tots els xiquets i xiquetes del món deurien de tindre herois o anti herois als qui seguir, referències fictícies, al.licients en forma quadrada i plenes de fulles de paper, amb eixa oloreta de nou.
Com jo, ella era del muntó; com jo, sempre tenia algú a qui comparar-se i sortir mal parada. Com jo, el seu amor sempre pareixia impossible: Sí però... no; Aiii, quasi, però...
Les seues frustracions, felicitats i decepcions foren també les meues, complint-se els auguris que ja es veien vindre.
I per cosa d'edicions i de viure a un poble on no arribava tot en quant a publicacions i llibres, li vaig perdre la pista sense saber ben bé com acabava la seua història, si finalment Juanito acabava enamorant-se d'ella, o si finalment ella aconseguia oblidar-lo.
Tots els xiquets i xiquetes del món deurien de tindre herois o anti herois als qui seguir, referències fictícies, al.licients en forma quadrada i plenes de fulles de paper, amb eixa oloreta de nou.
Uuuuyyyy! Ahí me has tocado! Yo descubrí a Esther con catorce años. Como tú, no tenía acceso a las ediciones (una porque no andaba muy boyante con la paga) y otra porque en mi pueblo no se veía mucho. Pero el azar la puso en mis manos un día que visitaba a mis padrinos en Vigo (por aquel entonces, la gran ciudad para mí). Mi prima mayor tenía muchos libros de ella y allí me lancé yo como una posesa. Era un aliciente más para visitar a mis padrinos. Llegué a enfadarme muchísimo con Juanito, que tanto hacía sufrir a la pobre de la Esther (y su hermana mayor...urrr) Creo que muchas niñas "del montón" nos identificamos con la pecosa y dulce Esther.
ResponEliminaGracias por recordármela.
(Por cierto, yo tampoco recuerdo cómo acabó)
Pues si supieras que realmente me la han recordado a mi...
ResponEliminaUn buen amigo me regaló un tomo reeditado por mi 35 cumpleaños. Y sólamente al empezar a ojearlo, me sabía lo que iba a pasar, ya que leí miles de veces sus historias. Me las sé de memoria, vamos.