No als hipòcrites: aquells que per un lloc estan rient-se amb tu i per l'altre estan rient-se de tu.No als falsos: aquells que diuen que sempre els agrada tot el que fas, que sempre estan d'acord amb tot el que dius. Desconfie cegament d'aquest tipus de gent, que precisament quan el destí els desvia, i partiu cap a camins diferents, són els primers als qui no agrada res del que fas i que mai estan d'acord amb res del que dius.
No als malpensats, als qui els molesta que no els parle. Això només em porta a pensar que, per eixa regla de tres, si ells a mi no em parlen és per deixar-me caure que estan enfadats.
No als vampirs emocionals. Et contagien el seu mal rotllo, els seus sentiments d'inferioritat, absorbint-me la teua energia positiva, que merma poc a poc en la seua presència.
No als encaradissos, als que no són capaços de veure l'acció sense fixar-se en qui la fa. Als que miren qui ho diu abans que qué diu.
No als falsos amics. Els que s'encaren només quan estan avorrits, els que et diuen que eres allò, que eres el més, la més... i que encamant només tenen excuses a l'hora de la veritat.
No als desagraïts, que en l'era de la comunicació, tal volta l'època en que menys costa quedar bé, amb ordinadors, mòbils i telèfons fixes al seu abast, no són capaços de perdre un segon del seu temps per dir només: hola, o gràcies.
No als diplomàtics. És del tot impossible quedar bé amb tothom. Hi ha que recordar que, per a quedar bé amb algú, a vegades has de dir que no a un altre. Sinceritat abans que res.
No als classistes, a la prepotència dels qui es creuen més per tenir més estudis, que volen continuament rectificar a l'altre al.ludint que la seua font és més fiable que la teua.
No als maltractadors: de xiquets, de dones, d'animals, de gent feble.
No als insolidaris, als egoïstes, als masclistes, a les males persones.
Tothom som d'algun d'aquests tipus en menor o major mida en algun moment de la nostra vida.
Cal identificar el moment per a respirar fons, mirar cap amunt... i canviar el xip.
La resta ens ho agrairà. Nosaltres també.
Y qué a gusto te has quedado ¿a qué sí?
ResponEliminaLo malo de todo esto, como bien dices, todos en algún momento somos una de estas personas porque meter la pata, ser egoísta, falso, hipócrita... forma parte, aunque nos disguste, de la naturaleza humana.
Yo, personalmente, intento caminar correctamente por la vida y no siempre lo consigo.
Una impresionante declaración de principios y convivencia (y con esto no quiero ser pelota). Un besiño.
Hola rapaza!!!
ResponEliminaAunque a veces sea complicado saber como actuar correctamente, lo importante es intentarlo. En mi caso me como muchísimo la cabeza continuamente con el tema de si habré actuado bien, si seré buena persona (estos días estoy en ello otra vez jijiji). La autocrítica es tan complicada...
ME ha gustado la entrada.
Biquiños nena!!!