Homenatge als meus animalets

A tots vosaltres, als cinc éssers més purs que vaig conéixer, i que em vareu fer millor persona:

Skippy:

Què afortunat vares ser, no ho saps bé. Arribares a una casa plena de xiquets; perquè xiquets hi havia a tota hora, de sis anys, de deu i de catorze. Tant els meus germans com jo cresquérem sempre amb amics, amb cosins, amb veïnats... i tu hi vas estar eixe temps. Els temps de les correries cap a l'Era, on abans triaven l'arròs i ara -coses de la vida- hi ha una escoleta i una oficina de turisme; el temps del Monopoly, del Tragabolas, dels Geyper-mans.

Visqueres poc, però fores feliç, galandran. Tots t'estimàvem. Salva el que més t'ho demostrava (sempre tenia els braços plens d'arrapades). I quan vas menjar verí o matarrates ves tu a saber d'on, i la mare et va ficar dins del tambor de Colon cilíndric, vas fer arribar el silenci.

Recorde molts detalls d'eixe dia. Rafa va romandre estona i llarga dins del quarto de bany plorant. Skippy, eres un gatet comú, atigrat, gris. I Rafa i Salva et van fer una creueta de fusta amb el teu nom; encara ho recorde com si fos ara mateix.

Perla:

Vaig arribar a desenvolupar fòbia als gossos. De tal manera que els meus tios tenien que lligar el Micky al tronc de la morera a la platja perquè em feia pànic veure'l. I aleshores, un estiu, quant jo tenia quatre anys, arribares a la nostra casa. Eres una boleta de pèl beig, un dels meus colors preferits.

També tu vas ser afortunada, ja que encara vas arribar abans que el gatet. Però vas tindre més sort, ja que te'n vas anar més tard que ell. Formares part de totes les nostres aventures infantils fins que vaig complir catorze anys. Parires dues vegades, fent-nos partíceps de la meravella que és la vida, veient els teus cadellets.

I em maleïsc perquè els teus últims dies apenes et vaig fer cas. M'ho tindràs que perdonar, estava a una edat "burra", i m'abellia anar amb les amigues a jugar a la repla. I no n'era conscient què eren els teus últims dies. Pensava que mai em deixaries, tu que m'havies canviat per complet la meua actitut cap als gossos. No vas fer soroll, discretament i serena vas desaparèixer. Quan vaig preguntar per tu ja feia unes hores que se t'havien endut. I eixes hores no vaig reparar en la teua absència.

Però sàpigues que per a mi vas ésser la primera.

Morgan:

Gos preciós, quina meravella vas ser!. Grandot i pelut, el pastor alemany més bonic que mai havia vist. Tothom es girava al teu pas; tothom et volia veure de prop i tocar. Eres noble, atrotinat, simpàtic.

I malgrat això, vas ser el que més mala sort va tindre, mecaguen la mar! Vull que sàpigues que no et vam allargar l'agonia. Nosaltres teníem totes les esperances de que isqueres d'eixa. I saps que romaníem turnant-nos a la teua cuna perquè no estigueres sol quan veies que volies aixecar-te i les teues cames de darrere no et responien. Elles van anar morint-se i matan-te poc a poc, però el teu cos i la teua cara seguien sent precioses, mare meua, i tant!

Prendre aquella decissió als teus tres anys de vida va ésser duríssim, no ho dubtes mai. I mira que ho vam intentar, però al lloc on anares et volien jove, no se m'ho ocurreix més explicació.

Menut:

Dins d'una bossa d'esport, a una casa amb adolescents i joves, arribares des del barri o carrer de Mascarell a València un divendres a la poqueta nit. Salva t'havia portat amagat al tren tot el camí, i després al bus. Saps que li apasionaven els gats; i per això no va poder resistir-se a aquell gatet blanc i negre de cap gran i ulls verds que el seguia tot el camí pels carrers del Cap i Casal.

Fores la debilitat de mon pare, bé ho saps. Quan arribava de fer feina a la nit cansat i brut, sempre estaves a la porta esperant-lo, com un gos. I ell t'ho recompensava, dedican-te totes les dies el poc temps del que disposava d'una estona llarga de carícies mentre tu ronronejaves.

Tu sí que vas viure. Lligares amb totes les gates de la contornada; anares a l'hospital d'animals vàries vegades, miràvem que et mories, i sempre tornaves a la vida.

Consumires les teues set vides, aprofitant-les al màxim. I eres tan passota que, fins i tot, algun estiu vas decidir no tornar al poble i quedar-te sol a la caseta de la mar, i inclús el cas contrari: nosaltres a la mar, tu al poble. Et penses que no sabíem que el volies era dur-te als teus amics i muntar-vos bones festes?

Quan va passar el temps des de la teua última escapada i vam vore que no tornaves ja ens olíem que no era com les altres voltes.

I diuen que no es pot saber si algú és mort fins que no es troba el cos. I mai trobàrem el teu cos. Potser encara ets viu? Fantasiege amb eixa possibilitat, ara tindries setze anys, tampoc és tant, no creus?

Rulla:

Quan et vam portar un diumenge humit de la tardor, tu que havies nascut un vint-i-set d'agost, eres la coseta més bonica que mai havia tingut a les meues mans. També, com Perla, tenies el pèl d'un color que m'encanta. Eres color xocolata, els teus ulls erem àmbar i el nasset d'un marró més obscur. Eres preciosa, Rulli.

El teu caràcter dolç i amorós ens va fer a tots els de casa canviar. Mon pare et comparà amb un àngel, dient que havies vingut com un regal. I la veritat és que jo no vaig ser la mateixa que abans després de la teua visita al món.

Les teues bregues amb Menut eren d'antologia. Quanta vida eixos dies! Mira que li tenies mania, i ell estava abans que tu!! però ereu tan diferents, ereu ell tan gat i tu tan gosseta, que no podieu per menys que comportar-vos com a tal: com el gos i el gat.

Quina mala passada em vas fer anan-te'n. Ja pensava que ens havia arribat l'hora de què un animalet ens durara més anys, i n'estava convençuda de què així seria. No parava de repetir-ho: aquesta està saneta, aquesta viurà vint anys...

I no va ser així. Per anar-te'n tu vaig emmalaltir jo, causant-me un nus dintre del pit que m'impedia respirar con toca.

Saps que no volia anar a casa els meus pares eixes setmanes. Que el moment d'obrir la porta i no veure't se me feia insuportable. Mai una absència m'havia causat tant de dolor, i tampoc volia anar a la platja. Els estius ja no serien el mateix sense tu, sense veure't prendre el sòl panxa cap amunt i rascar-te, feliç.

Perquè vas ser la gosseta més feliç. Estàvem destinats a coneixer-te, a que entrares a les nostres vides i ens feres tant de bé.

Des d'ací: gràcies, cotiua.