dimarts, 23 de setembre del 2008

Octubre

Sempre m'ha agradat el mes que vaig nàixer. El mes de la tardor, del canvi de roba, de les fulles caigudes, del col.legi en horari normal, de tornar a la rutina que tant m'agrada.

Els U2 li van dedicar una cançó:



Octubre
I els arbres es queden nus
de tot el que portaven
qué m'importa?

Octubre
I naixen els regnes i moren els regnes
però tot el món continúa endavant
continúa endavant

4 comentaris:

  1. Hola miña!!!!

    A mí también me gusta el mes de Octubre, cuánta gente maravillosa nacida en este mes ejjejejej.

    Biquiños guapi!!!

    ResponElimina
  2. Tot continua endavant, Majo, tot continua endavant. I és meravellós. M'agrada eixir al carrer quan les vesprades s'acurten i abans de les set ja és fosc, passejar i sentir una mica de fred al cos. O què dir dels matins plujosos... Hi haurà qui ho odie, però jo trobe tot açò fantàstic, sempre que la climatologia no siga malèvola en excés ("Al meu país la pluja no sap ploure..."). Sempre m'ha agradat octubre, i és curiós, molt rara vegada m'he trobat alguna persona nascuda a l'octubre amb qui no haja connectat.

    Salut!

    ResponElimina
  3. But you go on...

    A mi m'encisa la tardor, m'agraden els dies grisos- tant poquets al meu país- al meu país tampoc sap ploure...-, una miqueta de fresqueta - jo no sóc gens fredolí-, dur una jaqueteta, que ploga de tant en tant... què collons! jo no sóc mediterrani, jo havia d'haver nascut a Escòcia, com a míním però el meu País és el País Valencià... això pot ser? Bo, al meu món, sí...

    But you go on.

    Reina, et felicite ja per si se m'oblidara després. Per molts anys! Besets, cumpleanyera.

    ResponElimina
  4. M'alegra molt coincidir amb vosaltres en el gust pel canvi d'estacions. Sempre hivern, estiu... No! hi ha espais de temps intermitjos igualment vàlids i evocadors. Un beset.

    ResponElimina

Holeta, eres ben rebut...