Ací es va titular "Cap a rutes salvatges"
Havent llegit feia tan poc temps Walden, i amb eixa idea de la recerca de vida fora de la nostra cotidaneitat, de respirar en espais immensament més oberts que els que respirem habitualment, veure aquesta peli ha segut ja el súmmum.
Una ensenyança del principi fins al final. Els detalls de la peli en sí, tals com fotografia, música, guió... són immillorables; però jo sempre acabe quedant-me amb la història, amb el "meollo", i ací la història és la mateixa utopia tantes voltes repetida i poquíssimes voltes aconseguida que hem tingut la majoria d'éssers humans.
Hi ha diàlegs i frases que són certament mereixedors d'escriure en paper i col.locar a la tauleta de nit. Em quede amb això de que la felicitat és millor quan és compartida, i hi ha que sortir i veure el món.
El fet de nomenar els diferents estadis del viatge com si es partira d'un naixement físic em resulta preciós.
La necessitat de viure intesament, el dit de la vida als anys contra els anys de vida, la recerca de la individualitat a l'Univers... tot açò li dona un atractiu general. Però per a mi, a aquesta història hi ha un petit defecte, si és que es pot dir així, i és que Chris no busca només com a únic fi, sino que fuig, abans que res, fuig. Aquesta matització és la que li dona amargor a la seua empresa, i la que el fa aturmentar-se en alguns moments.
I, una vegada més, la tremenda tristor que causa el fet què la majoria dels somnis moren d' inanició, fet perfectament simbolitzat a la peli, malgrat basar-se en fets reals.
Havent llegit feia tan poc temps Walden, i amb eixa idea de la recerca de vida fora de la nostra cotidaneitat, de respirar en espais immensament més oberts que els que respirem habitualment, veure aquesta peli ha segut ja el súmmum.
Una ensenyança del principi fins al final. Els detalls de la peli en sí, tals com fotografia, música, guió... són immillorables; però jo sempre acabe quedant-me amb la història, amb el "meollo", i ací la història és la mateixa utopia tantes voltes repetida i poquíssimes voltes aconseguida que hem tingut la majoria d'éssers humans.
Hi ha diàlegs i frases que són certament mereixedors d'escriure en paper i col.locar a la tauleta de nit. Em quede amb això de que la felicitat és millor quan és compartida, i hi ha que sortir i veure el món.
El fet de nomenar els diferents estadis del viatge com si es partira d'un naixement físic em resulta preciós.
La necessitat de viure intesament, el dit de la vida als anys contra els anys de vida, la recerca de la individualitat a l'Univers... tot açò li dona un atractiu general. Però per a mi, a aquesta història hi ha un petit defecte, si és que es pot dir així, i és que Chris no busca només com a únic fi, sino que fuig, abans que res, fuig. Aquesta matització és la que li dona amargor a la seua empresa, i la que el fa aturmentar-se en alguns moments.
I, una vegada més, la tremenda tristor que causa el fet què la majoria dels somnis moren d' inanició, fet perfectament simbolitzat a la peli, malgrat basar-se en fets reals.
Bo, malgrat la fi, almenys ha hagut viatge i això ja és quelcom.
ResponEliminaVeus com un defecte el fugir? Jo només faria aquest viatge per fugir. De fet, si viatge és perquè fuig i finalmene i trista, torne però he fet el viatge. M'apunte la pel·li a vore si me la puc baixar. B7s.
De segur que t'agradarà, i ja veuràs com una coseta et remou dintre teu... Ja m'ho contaràs.
ResponEliminaJa m'he baixada la pel·li i he llegit alguna referencia sobre ella. Si t'interessa baig llegir que el llibre va estar escrit sobre un article o reportatge que el mateix autor va fer en una revista, la Outside Magazine. L'enllaç és: http://outside.away.com/outside/features/1993/1993_into_the_wild_1.html
ResponEliminaJa et contaré quan la veja. Besets.