divendres, 1 de febrer del 2013

Un clic amb els dits

M'ha recordat al "No volveré a ser joven" de Gil de Biedma. I m'ha fet plorar (però no ho fet perquè l'he llegit a la feina (açò que no ixca d'ací... ;)):

Trenc d'alba

A veure, ara que tinc
més anys que promeses per cumplir;
més gepa que pit,
més urpades que carícies,
tot i això, o potser per això,
vaig a la recerca
en cada trenc d'alba
del goig pel nou dia,
aferrant-me per no perdre
ni una purna de bogeria,
ni un toc d'ingenuïtat,
per reprendre l'alenada,
per sentir-me viva,
com si fos el primer dia,
com si fos l'últim,
com el qui estrena un vestit,
o rep un regal inesperat

(Xelo Llopis, del poemari "Guarda'm un secret, Ed. Germania, 2012)


3 comentaris:

  1. no sé qui eres, aquest poema és meu, m'ha fet il.lusió veure'l ací, una abraçada. Xelo Llopis

    ResponElimina
  2. Tot un honor que qui ha escrit estes lletres tan boniques haja arribat ací :)

    Una abraçada de tornada!

    MJ

    ResponElimina

Holeta, eres ben rebut...