Quan una coseta es mor, forma al voltant seu un conjunt finit de cercles que també han anant morint amb ella. Acabadeta de morir hi som tristos, i a banda, el discórrer dels dies ens va recordant, com menudes galtadetes, totes eixes cosetes menudes que també han desaparegut per sempre junt a la nostra coseta. Les llàgrimes més grosses i denses ja s'han anat soltant al principi, i les que ens cauen en companyia de la resta de lligams són menudetes i de color blau cel. Aleshores, l'últim dia de l'última llagrimeta també arriba, i el nus es torna suau, i tornem a dormir bé, respirem millor, i tornen les rialles, les ganes de començar coses noves amb gent nova. I deiem que tot això ja és aigua passada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Holeta, eres ben rebut...