dimecres, 17 de juny del 2009

Una muntanya




No sé si l'orografia condiciona el caràcter de la gent; si aquells que creixem rodejats de muntanyes som tan accidentats i cambiants com el paisatge que ens envolta, i per altra banda si els que només veuen planície tenen maneres de ser més planes i invariables.

La muntanya ha protegit generacions senceres, com immensa mole infranquejable; ha segut i és frontera natural, i terreny inexpugnable e inexplorat.

Fa 400 años es va produir el -per a molts- primer genocidi de l'Era moderna a Europa: l'expulsió dels moriscos:

"Més de 42.000 persones, al voltant de dos terços de la població del moment, obligats a deixar la seua terra; milers de morts darrere una llarga i cruenta guerra durant el regnat de Felip III; un esdeveniment que va marcar l'època i continuà teixint la història d'una comarca com la Marina Alta sobre els paisatges de la qual, encara hui, roman afonada l'emprenta d'una cultura que, en realitat, mai la va abandonar del tot"

(Sergi García, Diari Información de 2 d'abril de 2009)


No sóc pas historiadora, no puc parlar de termes polítics ni socials... puc parlar de poc, en realitat. Però contribueixc amb aquest petit granet d'arena a recordar tots aquells que foren tan injustament tractats ací a casa meua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Holeta, eres ben rebut...