dijous, 19 de març del 2009

Em resulta fascinant

Quan era petita em vaig quedar fascinada en saber-ne què existia un llibre nomenat "Les mil i una nits" i en conéixer la meravellosa capsa d'històries que contenia aquest.

I com la Sherezade va aconseguir viure, viure, continuar vivint, gràcies a la seua prodigiosa imaginació.

Als deu anys ma mare em va regalar un volum luxosíssim, amb sobrecoberta de mil colors, tapa dura y llàmines il.lustrades dintre seu.

Vaig començar a llegir-lo, i el meu cap fàcilment em portava a aquells evocadors noms -ara, malauradament coneguts :(-: Bagdad, Ishlamabad...

Després, al COU, a l'assignatura d' Història de l'Art, m'admirava l'horror vacui, i el poder eixir al carrer, dins del meu poble, per trobar-ne vestigis d'aquella enriquidora cultura.

Visc a un lloc aleshores habitat per musulmans. Les meues muntanyes van ser seues, ells van admirar el paisatge que admire jo a dia de hui, i de fet, les seues fortalees -encara que siga en forma de ruïnes-, dominen les Valls.

Al-, Ben-, el blat picat de La Vall, el secà, el torró, els minxos...

I... com Tchaikovsky, nascut a la fred, criat a la fred, va ésser capaç d'imaginar aquell món i transformar-lo en música?

Ací teniu la Dansa Àrab del Trencanous. Gaudiu:

3 comentaris:

  1. la expressió del que volem aportar als altres es reflexa en el art, una comunicació que no desapareix tan depressa como nosaltres, perdura, contagia per seguir dient el que sabem, el que sentim, el que volem compartir i aportar,
    petons desde el Mediterrani

    ResponElimina
  2. Holeta a ambdós.

    Lare: això que dius és força interessant, ja ho crec. Nosaltres som afortunats perquè vivim a una època on podem deixar petjada fàcilment, precisament gràcies a la Red.

    Besets

    ResponElimina

Holeta, eres ben rebut...