divendres, 14 de novembre del 2008

Aquell divendres al Rhin...


Era una nit de temperatura agradable i ambient festiu a Santiago de Campo de Estrellas. A Las Marías ens reunírem un grup de gent excepcional; la gran majoria no ens havíem vist mai en persona. Però qué importava això? Els rostres de rialles nervioses, ansioses i felices ho deien tot: es pot dir que aquella image simbolitzava la felicitat i l'alegria.
Res tenia que envejar aquella estampa d'un grup de persones de diferents punts d'Espanya, adults, cadascun d'ells amb els seus problemes, uns més seriosos, els altres més lleus, a l'imatge d'un bebé o d'un paisatge bonic. Aquella gent formava una miscel.lània d'inquietuts, de curiositat per la vida i, sobretot, d'alegria, que feia goig, i tant que sí!
Buscant bar, entremesclats pel carrer d'eixa ciutat tan preciosa com històrica com festiva, anàrem a parar a l'únic lloc on ens acceptaren per sopar (erem una vintena i eren les onze ja de la nit!!).
Veus madrilenyes, castellanes, asturianes, gallegues, valencianes... formaven un conjunt d'un colorit d'allò més original.
Però l'alegria, aquesta és la paraula clau, va ser la que ho va fer tot senzillament... perfecte.

2 comentaris:

  1. Esa sensación me suena: durante unos días te sentirás invadida por una alegría desbordante, que obligará a tus comisuras a estirarse más de lo normal. También habrá momentos de melancolía que intentarán nublar un poco las risas, pero no podrán con ellas, porque por encima de todo, siempre estará la sensación de haber vivido a fondo el encuentro, de haber recopilado los suficientes instantes, grabado los rostros y archivado las anécdotas que recuperaremos en los momentos más tristes de nuestra vida, para inyectarnos de energía positiva. Y nos asaltará la pregunta, insistente, en nuestra mente: ¿porqué nos habrá tocado vivir tan lejos de esta gente maravillosa? Pues creo tener la respuesta: para que cada encuentro sea único, diferente y especial.
    Me alegro que Santiago forme parte de tus buenos recuerdos.

    ResponElimina
  2. Hola guapiña!!!

    Cómo olvidar aquellos dos días...
    Me alegro de haber podido compartir contigo esos momentos y estoy segura de que se repetirán.

    Biquiños miña!!!

    ResponElimina

Holeta, eres ben rebut...