Nit estrelada

Amb la intimitat que dóna la nit, parlant de donyets com Puck, em venen al cap versos curts, els mateixos amb els que acabava la primera història llarga que vaig escriure cap a l'any 1989. "L'obra" es titulava "Cada vegada que alenes", títol molt original, com podeu deduïr per a una adolescent dels vuitanta-noranta, enamorada de le cançons de Police, entre d'altres...

Aquella història d'amor acabava així:

L'herba estava fresca,
Cèl d'estiu,
Nit estrelada...