Fàstic de vida

Mai en la seua vida havia estat tan a prop de trobar la felicitat... De menuda llegia històries que (quasi) sempre acabaven bé, i ella devia acabar bé la seua, sino, la vida no seria justa, qué va¡¡. I al cap de molts anys de convencionalismes, comoditat i covardia, en poc més d'uns mesos havia tocat el cèl amb els dits. Ara quadrava tot... ara ho entenia tot.

I de repent, sense fer res al respecte, tot allò va anar diluint-se, dispersant-se, i aleshores va vore que, fins les coses més boniques arribaven a la seua fi.