Marc, història d'un llaurador pegolí
Vaig pegar una ullada al meu passat mentre m'engolia un tros de pa amb butifarra seca de Planes. Tot el que m'envoltava era molt rural, i rural havia segut el meu naixement, la meua infantessa i ara, la meua adolescència.
Els inicis (encara més enrere):
Vaig nàixer a un poble paregut a Pego, però també paregut a qualsevol de les Valls, potser fora Alcalà de la Jovada, o potser Alpatró, o inclús el desaparegut i esborronador Llombai (no on venen pell, sino el Llombai de la Vall de Gallinera). Pel cèl del meu poble són freqüents les àligues, se'n veuen nius per tot arreu. Vaig nàixer mascle, i vaig romandre povil, no sé si perquè els meus pares no pugueren tenir-ne més o simplement perquè la natura va fer de les seues. La qüestió és que no vaig poder gaudir de les bregues i la xilladissa d'un germà o germana, per això vaig créixer vergonyós i poc xarraire. Però això sí, em vaig criar sanot i fort amb la cuina mediterrànea que ma mare encara prepara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Holeta, eres ben rebut...