Puc dir que m'agrada la pintura, però a la manera infantil, no sé si m'explique dient-ho d'aquesta forma. És a dir, m'agrada veure figures, colors, formes, no quedar-me en la sensació de que estan prenent-me el pèl mostrant-me un llenç tot lliç i tractant-me d'explicar que aixó és art, perquè per ahi no passe.
Encara recorde una exposició al Reina Sofía de Madrid allà per l'any 1995, i com una pila de caixetes de mistos amb un pubis dibuixat i quatre pèls (de figa?) pegats ocupaven el centre d'una de les sales. Art? que l'agafe el que el vulga, que jo serà que sóc molt més ximple, poc entesa o ignorant, però em quede en l'art que entra pels ulls, que és bellesa, que ens deleita i ens causa emocions plaentes, no mal rotllo.
Vaig perdre l'ocasió allà per març de l'any passat de veure l'exposició "Visiones de España" de Sorolla a València. Vaig arribar a pujar expresament, vaig agafar un taxi per arribar a primera hora d'un diumenge (l'únic dia que podia pujar), però en arribar, ja em van avisar que la cua era de mínim cinc hores!!!!. Obviament, amb un xiquet menut era del tot impossible estar tot eixe temps allí de plantó (no hi havia possibilitat de que ens guardaren el torn, és clar). Després, la xica d'informació ens va dir que francament era impossible pillar torn un cap de setmana, i menys encara un diumenge, i en fi... que no va poder ser.
Aquestos dies he escoltat per la ràdio que al Museu del Prado estarà fins al setembre (i amb possibilitat d'ampliar dues setmanes més) , i he recordat el perquè de les meues ganes de veurel en sentir comentaris al respecte dels locutors: la llum, les evocacions, les marines, els xiquets, la mar, el sol, la temperatura...
Aquest pintor fou capaç de plasmar tot això amb les seues mans. No li foren necessàries paraules ni ressenyes, i gràcies a ell, València i tot el que la envolta va ser coneguda arreu del món.
A gaudir.
Bueno, y qué puedo decirte, si sabes que Sorolla me fascina tanto como a ti. Pues nada, que muchas gracias por compartirlo, y ojalá algún día pueda estar bien cerca de sus obras. Me hace mucha ilusión, la verdad. Creo que fue un maestro de la luz, tan digno como Vermeer o Rembrandt. Una gozada.
ResponEliminaAdemás, clases de valenciano graaaatis... ;-p
Holeta, pràcticament d'acord amb tu. Moltes vegades em sembla que m'estan prenent el pèl diguent-me que quelcom és art. De totes maneres, les concepcions d'art són ben distintes, Per exemple el rebombori que van causar els impressionistes, dels quals molts experts en arts (entre comets) van dir que això no era art.
ResponEliminaA mi també m'agrada molt sorolla: les formes, la llum, l'atmòsfera que hi crea... Jo em vaig negar a anar a veure la exposició perquè, amés de ser una exposició en si, va ser un muntatge polítc demanipulació folclòrica del gover n valencià. A mésen fot que gent que passa de Sorolla feia cues d'hores per veure la exposició. Com es deixen manipular. Evidentment, no és el teu cas. En fi, xiqueta. Besets.
Ah, sóc Pere.
Ains, que si no passa res roí (creue els dits), diumenge a les 16:30 de la vesprada estaré disfrutant de l'exposició!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaGracietes per vindre, Pere ;)