Els vaig escoltar cantant-la en directe a Gandia, a les festes d'octubre. Seria l'any 1992 o 93 i ja em pareixia que havia passat molt de temps. I només hi havien passat dos, tres anys...
La lletra té la nostàlgia a totes les seues paraules, la música és entranyable en totes les seues notes.
Potser què el 20 d'abril del '90 jo estiguera menjant taronges botant-me la classe de literatura, :$ o a la cantina començant a descobrir i compartir Nietzsche amb els meus companys i amics gràcies a Salvador Sebastià, aquell magnífic profe de Filosofia que em va tocar al COU (encara que Alejandro Archiles, l'any abans, també era un apassionat de l'alemany, y també era un magnífic professor).
Quina sort vaig tindre amb la majoria de profes que em tocaren en la vida. Em van fer apasionar-me per matèries que tal volta uns altres m'hagueren fet avorrir.
Mireu aquesta frase d'Horace Mann:
"El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío"
Tot un himne per a vàries generacions:
La lletra té la nostàlgia a totes les seues paraules, la música és entranyable en totes les seues notes.
Potser què el 20 d'abril del '90 jo estiguera menjant taronges botant-me la classe de literatura, :$ o a la cantina començant a descobrir i compartir Nietzsche amb els meus companys i amics gràcies a Salvador Sebastià, aquell magnífic profe de Filosofia que em va tocar al COU (encara que Alejandro Archiles, l'any abans, també era un apassionat de l'alemany, y també era un magnífic professor).
Quina sort vaig tindre amb la majoria de profes que em tocaren en la vida. Em van fer apasionar-me per matèries que tal volta uns altres m'hagueren fet avorrir.
Mireu aquesta frase d'Horace Mann:
"El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío"
Tot un himne per a vàries generacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Holeta, eres ben rebut...