Correria l'any 1989, tal volta principis dels 90, no ho recorde amb exactitud. El que recorde és que anava a 3er de BUP, i Tomàs ens havia manat com a única tasca una poesia. Aquell va ser un any diferent en quant a la llengua; era un professor atípic que només volia formar bons lectors i passables escriptors.
I ahi que, mentre esmorzava a la creu del Passeig Cervantes, que algú ho va recordar. I jo no havia escrit res. I com que sempre hi ha algú que trau "al pati" una carpeta i un boli, allà que em vaig ficar. I va resultar açò;
I ahi que, mentre esmorzava a la creu del Passeig Cervantes, que algú ho va recordar. I jo no havia escrit res. I com que sempre hi ha algú que trau "al pati" una carpeta i un boli, allà que em vaig ficar. I va resultar açò;
Evocacions
Encara continuava al mateix lloc
el perfum de gesmil per tot arreu
abans tanta alegria, tanta gent
Però ara tot desolat, buit, trist
vaig veure el vell retrat, el vell cofre
fins i tot vaig sentir el tic-tac del rellotge
Les velles escales, les corcades baranes
el corredor il.luminat,
més enllà, el vell balcó lloc de reunió nocturna: "que vé la tia!"
A la dreta, el dormitori, dossel senyorial
l'armari, el tocador... ja no hi estan
algú sel's ha emportat, a qui li importen ja?
La rama del vell xop arriba ja a la finestra
però ha arribat tard
quantes bacades inútils..., si haguera estat abans!
Vaig notar que algú em cridava
no podia ésser, estava sola
una veu de fora em va traure dels meus records
no havera baixat mai, tan bé estava...
Algun dia hi tornaré
queden encara moltes coses que desenterrar.
Em sent impotent
els vells temps ja no tornaran...
Encara continuava al mateix lloc
el perfum de gesmil per tot arreu
abans tanta alegria, tanta gent
Però ara tot desolat, buit, trist
vaig veure el vell retrat, el vell cofre
fins i tot vaig sentir el tic-tac del rellotge
Les velles escales, les corcades baranes
el corredor il.luminat,
més enllà, el vell balcó lloc de reunió nocturna: "que vé la tia!"
A la dreta, el dormitori, dossel senyorial
l'armari, el tocador... ja no hi estan
algú sel's ha emportat, a qui li importen ja?
La rama del vell xop arriba ja a la finestra
però ha arribat tard
quantes bacades inútils..., si haguera estat abans!
Vaig notar que algú em cridava
no podia ésser, estava sola
una veu de fora em va traure dels meus records
no havera baixat mai, tan bé estava...
Algun dia hi tornaré
queden encara moltes coses que desenterrar.
Em sent impotent
els vells temps ja no tornaran...
Preciosa miña!!!!
ResponEliminaPreciós poema, xiqueta. Això ho vas escriure estant a 3er de BUP? Doncs, ja estàs escrivint alguna coseta més i que siga prompte ( són deures: deformació professional). De debò, unes paraules ben boniques i evocadores les del teu poema.
ResponEliminaQuin descobriment, una pàgina encantadora i un poema preciós!! I moltes coses en comú. Una abraçada, guapa.
ResponEliminaJeje. Gracietes pels vostres comentaris, però sóc conscient què, a banda de les faltes ortogràfiques o d'estil, és molt millorable. He volgut deixar-lo tal qual perquè només es tenen setze anys una vegada en la vida.
ResponEliminaEl poema és molt bonic, però a més, m'ha encantat veure una feliç coincidència. Quan jo anava a 3r de BUP, al curs 1995-96, el meu professor de valencià també ens encarregava escriure obres literàries, però principalment prosa. Tot i que jo ja havia escrit algunes coses abans, durant aquell curs vaig fer els primers textos que considere 'seriosos', als quals ja es veu una mica l'estil que no he abandonat amb el pas dels anys.
ResponEliminaAquell professor, tot i que tenia les seues 'ombres' (la relació personal amb ell comptava prou en les notes finals, tot i que això per a mi va ser beneficiós), va despertar el meu interés per la literatura, per la qual cosa sempre li estaré agraït. I, a l'igual que et passa a tu, potser aquells textos fets en la primavera del 1996 no tenen molta qualitat, però sí guarden una màgia especial. Per ser els primers, per l'edat de l'autor i pels temes que traten. Com bé dius, només es tenen setze anys una vegada en la vida.
Una abraçada.