No sé a quina raó obeïx, però cada vegada que arriba aquest temps, amb la calor, els dies llargs, em veig connectada com per un fil lleuger però alhora consistent, amb les praderes dels EUA, que tant gaudia quan era menuda mirant les pelis de l'Oest.
N'és sensació estimulant, com una, sense haver-hi estat mai allí (ja arribarà el dia, ja...), trobe a faltar respirar aquell ambient, veure aquells paisatges que em fascinen, saber que hi ha llocs tan extensos que pots començar a córrer i no parar mai...
Els pulmons se m'obrin completament quan imagine les Grans Planícies nordamericanes, els territoris verges, els ossos grizzlies, els búfals.
En fin, somniar és gratis.
N'és sensació estimulant, com una, sense haver-hi estat mai allí (ja arribarà el dia, ja...), trobe a faltar respirar aquell ambient, veure aquells paisatges que em fascinen, saber que hi ha llocs tan extensos que pots començar a córrer i no parar mai...
Els pulmons se m'obrin completament quan imagine les Grans Planícies nordamericanes, els territoris verges, els ossos grizzlies, els búfals.
En fin, somniar és gratis.
Yet, all those limitless plains, all those primal woods, showed me that any kind of boundary, the frontier itself, was just laying on the enclosing territories of my own mind, and that if I believed myself deserving a single drop from those brand pure creeks, I should simply ride them across for the rest of my life.
ResponEliminaWow¡
ResponEliminaHola, por qué hablais en idiomas raros, no veis que soy pailana y no os entiendo jejejejej.
ResponEliminaBiquiños nenos
Eiii, jo com la maruxiña, tampoc, que sóc de poble! Majo, bonica, a vore si em fas una visiteta, que no véns a vore'm mai al bloc, em tens abandonat!
ResponElimina