Feia ja anys que hi era, darrere d'aquella vella verja de ferro rovellat i plé de malea. Com a les sèries angleses que nosaltres véiem quan érem menuts, una esgarrifança ens omplia el cos cada vegada que teníem que passar per davant d'aquell lloc... Alguns de més atrevits havien ossat de botar la verja, i la gent contava històries que congelaven la sang.
Dins, només vells quadres de gent morta, baguls plens de roba corcada amb olor de Naftalina, històries d'amor, rialles de xiquets, lladrits de gossos.
I ara... ara rés, com diuen els majors, que de la vida en saben prou: D'ací a cent anys, tots calbs¡
Dins, només vells quadres de gent morta, baguls plens de roba corcada amb olor de Naftalina, històries d'amor, rialles de xiquets, lladrits de gossos.
I ara... ara rés, com diuen els majors, que de la vida en saben prou: D'ací a cent anys, tots calbs¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Holeta, eres ben rebut...